Running 20.02.2009
Després de molts dies sense poder sortir a còrrer (un costipat collonut i la merda de perdre cada dia tres hores en desplaçaments per anar a treballar), divendres em vaig decidir a sortir a estirar les cames. Tenia moltíssimes ganes d’anar a còrrer, encara em sorprén l’adicció que genera aquesta merda d’activitat física!.
Dissabte anàvem a esquiar i tot i això conscientmen vaig agafar el xandall i les sabatilles a la bossa pel cap de setmana. Tan bon punt vaig arribar a Noves vaig vestir-me i a fer una quilometrada devant de l’estupefacció dels meus germans i el meu pare. Vaig intentar anar cap a la Borda de l’Obach, però la negra nit m’ho va desaconsellar. Aleshores, vaig girar cua i vaig anar direcció la Palanca, les ratlles de la carretera iluminades pels estels i els cotxes que passàven per la C1313 a un parell de km’s de distància feien una mica més còmode el recorregut, tot i això reconec que hagués hagut de portar algun tipus de llanterna. Em vaig creuar amb uns quants cotxes, els conductors segur que van pensar que només a un “camaco” com jo se li acudiria sortir en plena nit i amb una temperatura propera als 0º per anar a còrrer. Malauradament, als urbanites com jo aquest tipus d’exercici ens va la mar de bé per a netejar-nos de la pol·lució que empassem cada dia.
El recorregut total van ser poc més de 5km, però no vaig poder mesurar el temps, no portava l’mp3, calculo que vaig anar al meu lamentable ritme superior als 6:30.
En principi, segons el full d’entrenament de la cursa de bombers avui em tocaria fer un altre entrenament, però l’esquiada de Dissabte m’ha deixat baldat, si veig que em recupero sortiré una estoneta curta aquesta nit.
Posts relacionados:
més que estupefacció, el que primer em va venir al cap es alguna noticía on es deia que s’havien tornat a veure llops al Pirineu, jejeje!!. Encara que amb alguns gossos que hi han a Noves no calen.
Poca broma que llops no, però si que em feia cert respecte que baixés algun porc senglar, que els de Noves segur que no són tan mansos com els de Collserola