La fabrica de la felicitat. Teatre Tantarantana
Sinopsi (font original)
Un pallasso d’Hospital (Delfos) a mig camí entre l’oracle, el bufó shakespearià i un demiürg en clau de comèdia, una llevadora (Àrtemis) amb una capacitat infinita per dur vida al món, un fotògraf de guerra (Adam) amb un atac de testosterona i una científica (Hannah), parella de l’Adam, que vol el millor per la seva filla.
En aquest entrellat ètic i emocional, tothom vol una criatura però no tenen el mateix punt de vista en com tenir-la.
Finalment, l’Hannah ha aconseguit que tot es fes tal i com ella volia i ara una mare de lloguer porta una criatura especial a la seva panxa, però just quan ja ho tenia tot a punt, ha perdut el control i, sense saber per què, la data de naixement del nadó ha començat a endarrerir-se.
El nen no neix.
Ara ja fa 13 mesos que la mare de lloguer encara no ha donat a llum. Però han de mantenir-ho tot tal i com està perquè hi ha alguna cosa d’especial en les seves cèl·lules…

És una obra dura, complicada i espesa, tot i això està molt ben portada a escena. Els intèrprets són collonuts, potser el to dramàtic és massa evident i això accentúa encara més la fantàstica (i agraïda) intervenció del paiasso. En alguns moments la veu dels personatges es perdia i costava seguir el fil de l’obra. Un exemple més que el teatre de text és el millor tipus de teatre que hi ha.
No hay posts relacionados.
L’has anat a veure? O planejes anar a veure-la?
La vam anar a veure ahir, però no estava massa inspirat per escriure una critica en condicions