Circo Freak

Avui he fet 10 km amb els psicòpates assasins del Pere i el Pasqui, el ritme ha estat esgotador per a mi i vergonyant per a ells, he acabat que no podia dir ni faba. La ruta que hem fet ha estat sortint des del pla dels maduixers fins al pont de fusta, no tinc ganes de marcar-la al training log. El temps invertit ha estat al voltant de l’hora, però cap de nosaltres portàvem rellotge, lo positiu és que la cursa d’Abrera del proper diumenge està a l’abast, la part negativa és que estic absolutament baldat! Després hem tingut una agradable xerradeta existencial, però això ja és una altra història…

dee running carretera de les aigues, entrenament, running

Desfondat, avui estic desfondat. Hem sortit des del pla dels maduixers, molt millor que la font de la mandra, ja que sortim a peu pla i ens estalviem la pujadeta. A canvi, ens quedem sense prendre res al bar tot tornant. M’haig de refiar dels temps i distàncies que el Pere i el Cradig m’han dit, perquè un cop més en Diumenge i per la carretera de les aigues m’he deixat l’mp3 sense bateria a casa. Un mal hàbit que hauria de començar a canviar, aviam si hi penso una miqueta.
Així doncs segons el que em comenten hem fet uns 9,5km en 65 minuts. Un ritme bastant més baix que els darrers (6:51), però si més no he aconseguit incrementar la distància que fotia molts dies que no passava dels 5km. Evidentment he fet un bon tros del camí de tornada a peu, descansant en petits trams per intentar seguir corrents, els iaios, els papas i els nens m’han servit d’estímul per a no baixar gaire el ritme, però val a dir que necesito currar-m’ho molt més. Poc a poc, si més no, no m’he passat el mati fotent el ronso al sofà, oi?
Em diuen que corro amb massa roba a sobre i avui fotia massa calor, no ho se, jo m’hi he acostumat, d’altrabanda trobo molt molesta la sensació d’anar suat i de cop tenir fred, em talla el rotllo.
Un cop més reitero que còrrer per la carretera de les aigües és de lo millor que hi ha, l’aire molt més net gràcies a l’alçada, el meravellòs paisatge de la ciutat de Barcelona als teus peus i l’olor de la fusta tallada al marge del camí fan que aquesta merda d’activitat física que practico es faci una mica menys costa amunt.
Estic bastant satisfet perquè he passat una setmana bastant merda en quant a cansament i un costipat de cavall tot el divendres i el dissabte.
Un parell d’òsties com aquesta i potser estigui més aprop per la cursa de bombers! La setmana que ve correrem amb la delegació brasilera, segur que ademés hi haurà bon rotllo!
PS: No se si surt bé la ruta del dia, igual hi ha algun problema, ja m’ho miraré.

dee magradat, running carretera de les aigues, cursa bombers 2009, entrenament

Represa de contacte amb el jogging després d’una setmana de la mandra més absoluta i sense excusa possible per a no sortir. Diumenge ens vam trobar a la que ja comença a ser cita ineludible els diumenges pel mati: font de la mandra – carretera de les aigües. Aquest cop aprofitant que el Pere estava recuperant-se d’unes angines vaig còrrer amb ell i la Leti, fent al voltant dels 5km, al final vaig morir lamentablement però val a dir que en algun moment el ritme va ser més alt del que és habitual en mi. Els períodes de ritme lamentable van fer baixar la mitjana que crec que es va quedar en els 6:30 alts. En Cradig i el Roku es van cascar 12 o 13 km, aquests sí que van sobradíssims per a la cursa de bombers! La Leti i jo encara tenim molta feina a fer i ara ja queda menys d’un mes!

Em pregunto si aquesta setmana trobaré la motivació i el temps per a sortir, la perspectiva de tirar-me tres hores cada dia en transport públic és poc estimulant, ara per ara.

dee magradat, running carretera de les aigues, cursa bombers 2009, entrenament, running

Un diumenge més anant a la carretera de les aigües, he de revisar la ruta i el temps perquè em surt un ritme de 6:12 i estic segur que he fet molt més. Avui feia especialment fred i sobretot el principi ha estat un dolor.

dee running carretera de les aigues, entrenament, running

En vez de utilizar los “esdeveniments” de Facebook, voy a poner en esta entrada las convocatorias para ir a correr en grupo, por si a alguien le “late” acompañarnos o sencillamente porque yo seguro que personalmente voy a mirar más este blog que el puñetero Facebook. Aquí os pego la ruta que estoy haciendo yo (5,4km.), aunque algunos campeones corren más del doble de esa distancia, yo aún sigo peleándome con mis pulmones para intentar hacerla sin detenerme en ningún momento.

dee running carretera de les aigues, quedar, running, ruta