Circo Freak

Pulsa para ampliar

En dos semanas tenemos aquí la cursa de Bombers. Será mi primera cursa popular y no tengo demasiado claro que la pueda terminar sin tener que andar en algún momento, los 10 km de recorrido suponen un reto para mi lamentable estado físico. Sea como sea, allí estaré con mi dorsal y mi camiseta, junto con los otros 15.999 invitados.

La primera parte discurre por el paseo Colón, al lado del mar, y cuando se llega a Drassanes se sube por casi todo el Paralel hasta casi la Plaza España. No obstante, supongo que para no paralizar demasiado el tráfico de la ciudad, el recorrido sigue por la calle Floridablanca, hasta Urgell donde quizás encontremos otra pequeña subidita (nada importante) y allí se coge toda la Gran Via hasta Marina (ojalá estén mis padres por ahí para animarme, que a esas alturas estaré absolutamente destrozado). Desde allí ya empieza el último tramo que pasará por el Paseo San Juan y Ronda St. Pere (no nos dará tiempo a comprar comics), para finalmente bajar la Via Laietana hasta la meta, situada cerca del parque de la Ciudadela.

El recorrido me parece un acierto, porque no hay ningún desnivel importante, el peor será la Via Laietana y nos cogerá de bajada o sea que no hay que preocuparse (demasiado).

A principios de año me propuse bajar de la hora, pero dado mi ritmo de entreno, ya hace tiempo que quiero estar alrededor de los 75 minutos, un ritmo en principio asumible.

¿Y tú? ¿Qué tiempo pretendes hacer?

Kudos per mi per tenir els sants collons de sortir a estirar les cames. Kudos per mi per haver incrementat el ritme respecte un mes enrere, he passat de 6:12 a 5:37 en el mateix recorregut. Ara una dutxeta i a relaxar-se, mirant alguna peli patrocinada per la Fiberparty. Tant de bo aquesta setmana tingui temps per incrementar la distància!

Represa de contacte amb el jogging després d’una setmana de la mandra més absoluta i sense excusa possible per a no sortir. Diumenge ens vam trobar a la que ja comença a ser cita ineludible els diumenges pel mati: font de la mandra – carretera de les aigües. Aquest cop aprofitant que el Pere estava recuperant-se d’unes angines vaig còrrer amb ell i la Leti, fent al voltant dels 5km, al final vaig morir lamentablement però val a dir que en algun moment el ritme va ser més alt del que és habitual en mi. Els períodes de ritme lamentable van fer baixar la mitjana que crec que es va quedar en els 6:30 alts. En Cradig i el Roku es van cascar 12 o 13 km, aquests sí que van sobradíssims per a la cursa de bombers! La Leti i jo encara tenim molta feina a fer i ara ja queda menys d’un mes!

Em pregunto si aquesta setmana trobaré la motivació i el temps per a sortir, la perspectiva de tirar-me tres hores cada dia en transport públic és poc estimulant, ara per ara.

Suposo que sóc molt repetitiu, però un cop més avui tampoc tenia ganes de sortir a còrrer, tot i això, amb la cursa de bombers gairebé a la cantonada era imperatiu que fes un esforç extra. I motius per a quedar-me a casa no em faltàven, avui tot just he rebut un joc per la 360 des d’Anglaterra. Estic molt content d’haver trobat la motivació per sortir a estirar les cames. Creia que faria menys de 5km i al final han caigut 6,23km., el ritme ha estat millor del que em pensava: 5’52” per km. He fet una variació i he anat pel marge esquerre del riu Llobregat, més aprop de la Ronda Litoral, amb major il·luminació tot i que també amb més pol·lució. He aconseguit arribar fins a l’autovia de Castelldefels i m’he sentit amb prou forces per seguir, però he començat a notar una mica de dolor als peus, segurament pels mitjons que duia, o potser les bambes de trepitjada universal que vaig comprar no siguin les més apropiades, o qui sap, el fet de còrrer de nit fa que ensopegui i trepitgi de forma incorrecta.

No estic seguint l’entrenament de la cursa, em resulta molt difícil, tant de bo no ho acusi massa el proper dia 5 d’Abril.

Ven a correr

Ya te puedes apuntar a la cursa de Bombers de este año. Son 16€ la inscripción con el chip, el dorsal y avituallamiento. Es una buena ocasión de demostrarte a tí mismo que puedes hacerlo. Algunos pichulines como yo la haremos en algo más de una hora, pero hay algunos machines que intentarán bajar de los 40′. El próximo 5 de Abril nos veremos las caras.

Personalmente será mi primera cursa popular, ojalá que no sea la última. Espero estar a la altura porque visto mi patético ritmo de entreno no me veo capaz de llegar, de todas formas haré lo imposible por intentarlo. Al loro con el tono “motivante” de la web, muy patrocinada por Nike y Nike+.

Link oficial e inscripciones

Després de molts dies sense poder sortir a còrrer (un costipat collonut i la merda de perdre cada dia tres hores en desplaçaments per anar a treballar), divendres em vaig decidir a sortir a estirar les cames. Tenia moltíssimes ganes d’anar a còrrer, encara em sorprén l’adicció que genera aquesta merda d’activitat física!.

Dissabte anàvem a esquiar i tot i això conscientmen vaig agafar el xandall i les sabatilles a la bossa pel cap de setmana. Tan bon punt vaig arribar a Noves vaig vestir-me i a fer una quilometrada devant de l’estupefacció dels meus germans i el meu pare. Vaig intentar anar cap a la Borda de l’Obach, però la negra nit m’ho va desaconsellar. Aleshores, vaig girar cua i vaig anar direcció la Palanca, les ratlles de la carretera iluminades pels estels i els cotxes que passàven per la C1313 a un parell de km’s de distància feien una mica més còmode el recorregut, tot i això reconec que hagués hagut de portar algun tipus de llanterna. Em vaig creuar amb uns quants cotxes, els conductors segur que van pensar que només a un “camaco” com jo se li acudiria sortir en plena nit i amb una temperatura propera als 0º per anar a còrrer. Malauradament, als urbanites com jo aquest tipus d’exercici ens va la mar de bé per a netejar-nos de la pol·lució que empassem cada dia.
El recorregut total van ser poc més de 5km, però no vaig poder mesurar el temps, no portava l’mp3, calculo que vaig anar al meu lamentable ritme superior als 6:30.

En principi, segons el full d’entrenament de la cursa de bombers avui em tocaria fer un altre entrenament, però l’esquiada de Dissabte m’ha deixat baldat, si veig que em recupero sortiré una estoneta curta aquesta nit.

Desde que empecé a ir a correr “regularmente” fui apuntando peso, distancia y tiempos en una página web. De vez en cuando me gusta mirarme al ombligo y sacar estadísticas guarras en Excel. Uno de mis caballos de batalla es conseguir bajar mi IMC de 25, cosa que como se puede comprobar en el gráfico sólamente he conseguido por un período de tiempo brevísimo (coincidiendo con mi boda, btw), a partir de ahí la cosa ha ido a peor hasta que a finales de año volví a la puta costumbre del running. El índice saludable de IMC (Índice de Masa Corporal) está entre 22 y 25, según la complexión y la edad. Con este gráfico pretendo ilustrar un cambio de tendencia en mi vida. Si el índice de masa corporal supera 25 se empieza a considerar sobrepeso y más allá de 30 se considera obesidad. A pesar de que la fórmula de cálculo es muy sencilla, os dejo un link con colorines para que lo calculéis si os apetece.

PS: La foto está alojada en flickr

Un diumenge més anant a la carretera de les aigües, he de revisar la ruta i el temps perquè em surt un ritme de 6:12 i estic segur que he fet molt més. Avui feia especialment fred i sobretot el principi ha estat un dolor.

Avui com havia pensat ahir he allargat la distància i he aconseguit acabar l’entrenament -si es que es pot dir així- sense tenir que caminar. He fet gairebé 6,5 a un ritme de 5:53. He arribat molt cansat, veient impossible acabar la cursa de bombers, però ben mirat no estic massa lluny.

Força!

En vez de utilizar los “esdeveniments” de Facebook, voy a poner en esta entrada las convocatorias para ir a correr en grupo, por si a alguien le “late” acompañarnos o sencillamente porque yo seguro que personalmente voy a mirar más este blog que el puñetero Facebook. Aquí os pego la ruta que estoy haciendo yo (5,4km.), aunque algunos campeones corren más del doble de esa distancia, yo aún sigo peleándome con mis pulmones para intentar hacerla sin detenerme en ningún momento.